UNA PERSONA

UNA SOCIETAT

UNA CULTURA

Una proposta des de l’animació

L’animació és l’estil amb el qual eduquem. No l’entenem pas com una activitat independent, al costat de les altres activitats; sinó com una qualitat de la nostra relació humana en les intervencions educatives.

L’animació és un esperit o tarannà educatiu, i pressuposa unes actituds de l’educador respecte el grup i les activitats. És un model educatiu basat en el diàleg, en l’intercanvi de generacions, en la motivació per a la participació, en l’ajuda a la construcció de la identitat i l’autonomia personals, en el testimoniatge d’un projecte de vida en el qual es creu profundament.

Des d’aquesta perspectiva, l’animació es diferencia clarament dels models educatius inductius i dels autoritaris.

Una proposa per a un país: Catalunya.

Tota persona s’ha d’educar arrelada al propi país i a la seva cultura.
Per això plantegem l’acció educativa amb la finalitat que els infants i joves coneguin, estimin i es comprometin a millorar
Catalunya, per aprendre des de l’estima a la pròpia realitat a conèixer i a valorar les altres cultures.​

Una proposta comunitària des del voluntariat

La nostra proposta educativa és comunitària; adreçada a una comunitat de pares, monitors, responsables, animadors, consiliaris, infants, joves i adults que treballa conjuntament, des d’una opció de voluntariat i gratuïtat, perquè creu en la importància de l’educació en el temps lliure.

Al llarg d’un lent procés, hem anat consolidant una sèrie de situacions d’esplai dinàmiques –colònies, casals, clubs d’esplai, centres juvenils, campaments, rutes,…- en les quals es porta a terme l’acció educativa.

Una proposta humanitzadora i personalitzadora

L’educació és inherent a la condició humana. Per a desenvolupar-se plenament, els éssers humans necessiten, a més del que reben per herència, una intervenció exterior –de persones concretes i de la societat en general –que anomenem educació. Per això entenem l’educació com el procés pel qual la persona s’acaba de fer: educar és ajudar a la persona en el seu creixement, perquè arribi a desenvolupar totes les seves potencialitats, perquè sigui capaç d’opcions adultes i lliures.

D’aquesta concepció de l’educació es desprèn que:

  • Educar és intervenir –amb respecte, des del propi convenciment, amb actituds personals, proposant –per tal que l’infant o jove opti, amb llibertat, per tot allò que l’ajuda a ser més persona.
  • L’educació ha de ser integral. La persona ha de créixer en totes les seves dimensions: vital, corporal, afectiva, intel·lectual, social, ecològica, religiosa, moral i transcendent. Tota la persona ha de créixer de manera harmònica i equilibrada.
  • L’educació ha de ser activa, partint dels interessos, capacitats i necessitats de qui s’educa, el qual esdevé protagonista de la pròpia educació.
  • L’educació ha de ser transformadora i alliberadora. Ha de contribuir a transformar i millorar, al mateix temps, a la persona i al seu entorn social, que és requisit essencial per a la realització humana. En conseqüència, cal educar la reflexió, la consciència crítica i el compromís personal i col·lectiu.

L’educació ha de tenir unes finalitats. Això comporta que l’acció educativa:

  • Sigui pensada des d’un projecte de fons, d’acord amb un ideal d’home, de societat i de cultura, inspirada en una filosofia humanista i en la doctrina social de l’Església.
  • Parteixi d’una anàlisi crítica de la realitat i de l’entorn.
  • Es planifiqui, es realitzi i es revisi d’acord amb les finalitats triades.

Una proposta des de l’Església

Que promou el sentit i la vivència d’Església en la missió evangelitzadora, en la celebració de la fe i en el testimoniatge cristià, com a membres de l’Església diocesana i en comunió amb el ministeri pastoral del seu Bisbe.

El trobament i la descoberta de Jesucrist omplen de sentit el nostre treball educatiu i  donen la seva dimensió més pregona. En l’Evangeli, hi trobem els valors en els quals s’inspira el model d’home i de la societat a partir del qual anem configurant les finalitats i els objectius.

A l’hora de valorar la realitat, de confegir el nostre projecte de fons, de planificar, executar i revisar la tasca educativa, prenem com a referència la persona de Jesús i el seu Evangeli, tenint present els continguts de la doctrina social de l’Església.

L’educació en la fe, lligada íntimament amb la vida de cada dia, esdevé també un punt essencial de la nostra tasca educativa.

Una proposta amb incidència social

La nostra tasca educativa té com a finalitat incidir en la vida social catalana, construir comunitat, ajudar a vertebrar el teixit social, ser presència d’Església, fomentar la vida de grup i l’associacionisme.

Des de la nostra opció educativa esmercem esforços en treballar en àmbits socials deprimits i marginats, en integrar els disminuïts físics i psíquics, en acollir als immigrants, en oferir alternatives de lleure a la tercera edat.